Benaurat
aquell que només engrapa
Recentment l’Institut de Santa
Coloma de Farners ha emprès un projecte peculiar: obrir un espai de debat amb la plataforma Blogger amb <<l’objectiu
d’evitar les pressions socials que porten a l’estandardització i al conformisme>> i
mitjançant l’intercanvi d’idees i opinions de tota mena, amb l’argument que és
una necessitat en els temps que corren (quina llàstima que l’ésser humà només
comença a pensar quan té al davant un precipici i darrera llops –a fronte
praecipitium a tergo lupi-). Encara que no veig que ambdós conceptes siguin
necessàriament excloents, ja que l’estandardització requereix del conformisme
–entès com al “no pensar ja que estic conforme amb el que tinc”-, el que
comentarem avui serà el títol d’aquest blog (Sapere aude), revifat i
potenciat pel pensador prussià Immanuel Kant en el seu assaig de 1784 titulat Beanwortung der Frage: Was ist Aufklärung?, rebatut molts anys més tard (segon terç del XX) pel pensador francès Michel Foucault negant la major part del contingut de l'esperença política d'un poble governat pel Sapere Aude, que havia postulat Kant.
Encara que aquesta expressió
fos potenciada per Kant i recuperada/rebatuda per Foucault, l’originalitat
d’aquesta sentència la trobem molts segles abans (I aC.) amb el vers quaranta
de la segona epístola d’Horaci dirigida al seu amic Lòlius, on el poeta de
Venosa canta aquest vers mentre parla de l’enginy d’Odisseu en el seu retorn
des d’Ílion. Exactament, el que fa el poeta és jugar amb el mot sapere
que deriva de l’arrel indoeuropea *sh1p-, la qual que ha donat en
català sabor, fins a introduir el seu significat en l’àmbit
filosòfic, amb un assaboriment d’algun fruit que nodreixi la ment. El
vers exactament diu així: dimidium facti, qui coepit, habet: sapere aude,
incipe!, és a dir, aquell que comença té la meitat de la feina feta: gosa
pensar (<assaborir), comença! Així doncs, la sentència sapere
aude no només exclou qualsevol mena de conformisme i/o estandardització,
sinó que també convida, igual que aquest blog, a qüestionar-ho absolutament
tot, o no?
He cregut oportú que algú
expliqués el títol sota el qual avui ja s’han publicat diversos articles i que
compta amb gairebé 1.000 visites, exhortant que si hi ha algú que no hi estigui
d’acord, sapere deindeque loqui audeat (que s’atreveixi a pensar i
parlar després)!
Aaron Abelló - 21.05.2012